Història del barri

El barri de La Cogullada va ser nomenat així per la font amb el mateix nom que es trobava antigament en la zona. Segons una història que es troba en uns textos dels “Casals d’estiu” del 1981, el nom era el d’un ocell que acostumava a estar prop d’un manantial d’aigua que, més tard, va passar a ser una font. La història comença amb els importants edificis del Vapor Niquet construït el 1982 i el Convent de les Germanes Josefines construït entre 1902 i 1907 a càrrec de Lluís Muncunill. Els primers carrers urbanitzats foren els de Ca n’Aurell. Però quan el Club Natació Terrassa va inaugurar la piscina el 1932, el barri va prendre una identitat pròpia sota el nom de “Barri de la Piscina”. En aquesta època es va inaugurar el camp de futbol dels “Kubales”. Al principi els habitatges eren únicament unifamiliars, ja que, segons el “Pla Vinyals 1933” la zona havia de ser una ciutat-jardí. Però, amb l’arribada d’immigrants principalment andalusos, es van començar a construir cases sense cap ordre i amb condicions precàries.

Amb les riuades de 1962 el barri va quedar dividit en dues parts, unides per un sol pas de vianants. Quan al voltant del barri es construïa l’autopista i altres vies de comunicació importants, a l’interior la gent no podia moure’s amb cotxe. El problema va persistir fins a 1983 amb la inauguració del pont.

L’estructura urbanística del barri va anar des d’habitatges unifamiliars fins a la construcció dels blocs de pisos del “*Congrés” el 1973 i els de “Can Niquet” més tard. Les infraestructures van faltar fins a la dècada dels 80.